dijous, 26 de setembre de 2013

Ha aparegut una L a la taula del menjador

Avui, arribant de viatge, m'he trobat una L damunt la taula del menjador. No cal donar massa explicacions: algú s'ha tret, per fi, el carnet de conduir. Endevineu qui?


Recordeu que aquest diumenge 29 de setembre, en Carles presidirà la missa jove i ens explicarà com va viure la celebració, què representen per a ell els textos que va escollir i tot el que li vulgueu preguntar.
Us esperem a la capella de Balmes, a les 19.30
C/Balmes, cantonada Travessera de Gràcia

dilluns, 23 de setembre de 2013

Qui és qui ?

Alguns de vosaltres preguntàveu pels qui estaven al costat del bisbe en l'ordenació. Amb aquesta foto quedarà resolt l'interrogant.

Ja van arribant algunes fotos

Ja ens han arribat algunes fotos. Si en vàreu fer us agraqirem que ens les feu arribar també. Gràcies
 
El Carles amb els seus pares

En el moment de l'ordenació
Imposició de mans del bisbe Sebastià

En el Parenostre

 

I després de l'ordenació....

Ja s'ha aixecat el secret.
De feia dies corrien per la xarxa diversos "contubernis nocturns", per donar una sorpresa a en Carles en acabar l'ordenació.
Un cop recollit tot el material del pati de Balmes, com qui no vol, van endur-se en Carles a prendre alguna cosa pel barri de Gràcia. Concretament a una plaça on hi ha diverses terrasses. Era de nit, i no s'hi veia gaire, fet que va permetre que en Carles s'adonés que els clients que estaven asseguts a les diverses taules, eren molts dels qui havien estat a l'ordenació. I a l'hora pactada, tothom es va posar a aplaudir i es va dirigir cap a les taules de la cafeteria a on ell es trobava.
Segons ens ha explicat, va pensar que era algun grup que celebraven algun aniversari o similar. Exactament les paraules que em va adreçar a mi mentre m'ho explicava, van ser: "què fan ara aquesta gent". Però de seguida es va adornar que el que "feia aquesta gent", era anar cap a ell, i no sabia ni a on ficar-se.
Així va acabar la nit, comentant la festa, fent algunes bromes i gaudint de l'amistat.
Ja ho deia la xapa: "que la vostra joia sigui completa", aquella nit va mostrar un dels rostres de la joia: l'amistat.
Felicitats!

diumenge, 22 de setembre de 2013

Paraules d'agraïment d'en Carles al final de la seva ordenació

A l'espera de que ens arribin algunes fotografies de l'ordenació d'en Carles, que les podeu enviar a eduard.pini@escolapia.cat, us deixem les paraules d'agraïment que va dir al final de la celebració.

GRÀCIES
Espero que hagueu està BÉ, els que hi esteu avesats, com els que no hi esteu acostumats, sovint ALLUNYATS d’aquests ambients per culpa nostra... Us han dit benvinguts, jo ara BEN-TROBATS, a la meva ordenació, en un pati, amb tot el que tenen de simbòliques ambdues realitats.
 POETA no és el que publica llibres, a tot estirar és un escriptor glamurós o amb un pessic de drets d’autor.
POETA és aquell qui expressa ACURADAMENT el que sent.
TANT, que fins i tot és capaç, amb la seva presència, de transformar l’ambient.
Tant de bo estigués tocat per les muses... però no hi ha manera.
Però mi escarrassaré.
Avui especialment, vull manllevar una frase de Goethe: si mirem tot el que hem rebut restem despullats. Em sento molt deutor de tantes coses que m’heu donat, i gratuïtament. Però la cita la treia perquè la vull complementar.
D’alguna manera, l’ordenació és gràcies a vosaltres.
Cert, que he pogut pregar, discernir, hi ha una part vocacional...
Però hi he vist millor quan em convidàveu a preparar i fer celebracions. Compartint grup, comunitat, atencions personals en moments delicats... Tot plegat ha il·luminat i facilitat les meves opcions.

GRÀCIES.
Talents. No és de la nova pedagogia, ni un anglicisme dels meus. Ve del grec, talanton (balança). Mt 25, aptitud. Lectura de Pau.
Aquí hi ha molt talent reunit. (ex cello)
Disculpeu, me’n vaig del guió. De paraules d’agraïment a arenga... però això passa quan es dóna el micro a un idealista.
Avui estem formant una COMUNITAT. No tothom, sinó cadascú. D’això n’estic convençut. M’ho crec. El meu petit gest és la postal que més que escriure guixo, o les ganes de conèixer-vos a cadascú, què feu, què somnieu... La topada amb l’altre, o amb l’Altre, és fascinant. Descobriu-hi el tresor i Compartiu-lo.
(ara al picapica Parleu-vos. Conegueu-vos, confabuleu).
No confabular per anar al darrer concert d’Obrim Pas.
Sinó: perquè tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu. La frase de la invitació. (ara passo a Joan) L’Evangeli mateix que Bisbe Ordenació. Jo li comentava el mireu-los com s’estimen, la prova del 9. No fem poesia de Nadal, sinó que va de debò. Generem discretes preguntes (RM). I ell em va parlar dels testimonis silents. Vaig creure que era una bella expressió. Testimoni silent, una joia completa (atenció, no diu plena, sinó completa, l’evangeli és ple de subtilitats) no es pot amagar, irradia. Bonhoeffer. Tenia apuntades idees a tomb d’ell, però ja coneixeu el meu pensament arbori (forma elegant de dir difús, i m’enredaria).
Com veieu, tots tenim deures. Sembla que us n’estigui posant, no, els que anem de blanc també.
Ferran Sans. Qui si no. Pastor olor d’ovella. No Pallars. Titular, però la lectura. Obrir l’església a tots. És cert que una església que surt al carrer, pot sofrir, com qualsevol persona, un accident. Jo prefereixo una església accidentada a una de malalta.
Aquí sí que ho aturo.
Gràcies per acompanyar-me una al principi d’un pont, patrona de la ciutat, els que veniu de lluny, i també els qui de lluny estant no podíeu i m’heu enviat mail bonics. Un mail bonic es triga a contestar...doneu-me treva!
He començat dient què era un poeta.
Ha quedat clar que he fet molt bé dedicant-me a altres coses, perquè a aquestes alçades ja heu vist que no en sóc.
I és que he donat mil voltes per dir una cosa ben simple
Que n’estic molt de vosaltres, que us estimo.
Acabo com he començat. Gràcies
Primer, a Déu. Que ens aplega, que no pot sinó estimar-nos.
Als pares, que m’heu estimat a desdir i heu estat mestres d’afecte. Al Lluís, la Marga, per descomptat.
Al meu germà i la Bego. Al Pau petit i als bessons que vindran.
A la Família, ambient de dinar de Nadal permanent.
Als fillols (i els seus pares). Per la confiança que m’heu fet.
Als amics, (alguns fa 30 anys que ens coneixem) un plaer compartir temps amb vosaltres. Avui l’Ot fa un any!
-Als amics més joves, de grups i cafès mil, de Colònies i l’Agrupament. Si sabéssiu quant he gaudit i après prop vostre! Em fa l’efecte que encara no us ho creieu, i és ben cert.
Als companys de feina, que són amics (ja ho eren). De l’EP i de la FSS. Per la vostra integritat, compromís, perícia. Em trec el barret.
Als meus mestres: Salvador, a Cuba, el Juanan, a Peralta, l’Isidre i l’Andreu. No us van proposar ser mestres per atzar, sou uns tancs. Magí Valls! Balmes, escolapi a clonar.
Als músics. Araceli, Eduard. Als grupets que heu muntat tot el sarau.
Als companys de l’EP Balmes. Feu de manera que, encara que passin els anys, em trobo com a casa. Poden muntar la Via Catalana II, una logística excepcional.
Als escolapis que heu vingut d’arreu, d’Emaús i Betània. Miguel, Assistent General, de Roma.
A la comunitat.
A l’Eduard: costat no només en aquest procés.
Al Bisbe Sebastià: per les estones i sintonia, amb records de Menorca, Taizé i Evangeli.
I al Jaume i al provincial dels escolapis. Perquè el càrrec no és la persona. Perquè ets tan respectuós i confiat amb les persones. 
Amics, amigues, que la vostra joia sigui completa.

Gràcies.

dissabte, 21 de setembre de 2013

Ja ha arribat el dia!

Bé, doncs ja és dissabte 21 de setembre de 2013.
En Carles s'ha llevat aviat per anar preparant algunes cosetes més.
Aquest migdia arriben alguns escolapis de fora per compartir amb nosaltres la festa. Caldrà anar a buscar-los a l'aeroport, després passar per Balmes a deixar cançoners i ajudar a posar cadires. Després  posarem les begudes a la nevera i preparar les taules pel pica pica. Fer un repàs general a tot plegat i som-hi. Vaja, que no estarem avorrits.
En aquests moments "el candidat" està a la seva habitació fent els darrers retocs al que dirà al final de la celebració. Aquest reporter li ha fet una foto, però no me la deixa penjar al blog, diu que encara no s'ha afaitat i que va despentinat. Vaja novetat!!!!
Ja que no em deixa posar una fot seva, poso una del germà Roger, que ha estat un testimoni de fe pel Carles i per a molts dels qui estarem aquesta tarda a l'ordenació. També pel bisbe Taltavull, qui ha visitat Taizé -segons ens va explicar ell mateix-  en moltes ocasions, ja des de temps de la seva adolescència.
Doncs apa, us deixo, que queda molta feina per fer.
Si aquesta tarda feu fotos i mes les envieu, prometo penjar-les al blog. Envieu-les per mail a eduard.pini@escolapia.cat
Fins després.ç

dimecres, 18 de setembre de 2013

Només falten tres dies per a l'ordenació

En Carles no us ho dirà, però comença a estar nerviós. Li està sortint part del dret que va estudiar, però pel costat més fosc. Per exemple, avui s'ha adonat de que aquest blog l'estant seguint força persones, perquè li comenten i li fan broma, i m'ha enviat un missatge dient "La gent vinga a enviar-me missatges perquè miren el blog. No cal que ho publiquis tot". Aquí ho teniu, li ha sortit el "ramalasso de tv13 o d'intereconomia" intentant, com qui no vol, censurar la llibertat d'opinió. ( fixeu-vos bé en la paraula oPINIó).
Doncs res, jo ni cas. Li he respost: "ës la primera crónica rosa que faig en la meva vida i m'ho estic passant pipa".
Així que ja sabeu, si teniu alguna anècdota aquestes dies, m'ho feu saber.
Ara està ben embolicat amb preparatius, fotocòpies, pica-pica, encàrrecs i moltes altres coses, però de moment ens n'anem sortint.
Demà té la darrera entrevista amb el bisbe Sebastià, per acabar de lligar-ho tot. Si tot va bé demà a la tarda ja es fotocopiarà el llibret de la celebració. Per Balmes també estan ultimant detalls: taules pel pica-pica, cadires per a tothom, megafonia!  Vaja, que no estem precisament avorrits.
Bé, paro que si no el Carles em renyarà.
Apa, seguim en contacte.

divendres, 13 de setembre de 2013

Divendres 13. Mal dia per examinar-se

Avui en Carles ha fet l'examen pràctic de conduir... i l'han tombat. Sembla que l'examinador anava de males puces, perquè s'ha carregat a tots els que s'han presentat, i ha tingut el Carles gairebé dues hores voltant per Barcelona.
Potser el fet de que sigui divendres 13 també hagi influenciat.
Qui sap.
La cosa és que ara toca l'ordenació, així que de moment fem un "cediu el pas" al carnet i posem la directa cap a l'ordenació.

Entrevista d'en Carles amb el bisbe Sebastià

Ahir dijous en Carles es va entrevistar amb el bisbe Sebastià Taltavull, qui l'ordenarà el dissabte 21. Segons han sabut els nostres reporters l'entrevista va tenir com a objectiu la preparació de la celebració. Dijous vinent es tornaran a reunir pels darrers retocs.
Feta aquesta feina sabem que en Carles ja està repartint encàrrecs a tort i a dret.
En Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona

dimarts, 10 de setembre de 2013

Dinar amb el bisbe Sebastià

Avui dimarts hem tingut un convidat especial: el bisbe auxiliar de Barcelona: Sebastià Taltavull. Hem tingut un dinar molt agradable, xerrant de tot una mica.
Al final del dinar la comunitat li ha regalat al Carles un calze i una patena, amb motiu de la seva ordenació.
Sembla que li ha fet molta il·lusió, perquè aquest cronista li ha fet una foto fotografiant el seu calze.
Us deixem unes quantes instantànies i continuarem informant (si és que podem, perquè el blogger ens ha donat algun problema)

Dinant amb el bisbe Sebastia (el de camisa blanca)


En Carles amb el seu obsequi
En Carles retratant els seu calze i patena

divendres, 6 de setembre de 2013

Preparant l'ordenació d'en Carles Gil.


De moment us presentem, com a primícia, la tarja per a l'ordenació d'en Carles que s'enviarà en el propers dies, però ja us podeu anar reservant la data. També us podem fer saber que en Carles ja s'ha reunit amb el bisbe Sebastià, que dimarts vinent vindrà a dinar a la comunitat i que la setmana propera es tornarà a reunir amb el Carles per preparar la celebració amb detall.
Per la nostra part anirem informant de com es va preparant la festa.