dimecres, 21 de desembre de 2016

I què SUMMEM

Molts de vosaltres haureu sentit que l'Escola Pia està introduint un nou model educatiu a les seves escoles. Aquí no us explicarem en què consisteix, però podeu trobar més informació sobre el programa  a :


El que aquí us volem compartir, és el motiu pel qual posem en marxa aquest programa. I ho farem amb el curtmetratge  "ALIKE"  de Daniel Martínez i Rafael Cano.

Visioneu-lo, penseu-hi i SUMMEU


dimarts, 29 de novembre de 2016

Campanya per ajudar l'Escola Pia del Senegal

La Fundació Educació Solidària (FES) ha iniciat una campanya d'ajuda a l'Escola Pia del Senegal, en concret per a l'escola de Thiaroye. 
Ens ho expliquen:
Un any més, a primers d’octubre, s’inicia al Senegal un nou curs escolar. Nens, nenes i joves, arriben a l’escola amb l’objectiu d’aprendre, compartir, gaudir, i esdevenir persones capaces d’afrontar els reptes d’una societat en constant evolució.
Una escola que per als més petits esdevé un primer contacte amb el món educatiu, mentre que per als més grans representa l’oportunitat d’orientar el seu futur cap a estudis superiors o cap a una formació professional que els permeti desenvolupar un ofici i arrelar-se al territori.
Per això, les beques escolars esdevenen una eina indispensable per a que infants i joves tinguin una educació de qualitat.
El cost d'una beca anual és de 120 euros, col·labores per tal que arribem a les 25?

Si voleu col·laborar-hi feu clic a la imatge:


divendres, 25 de novembre de 2016

El Papa Francesc ha enviat el següent missatge a l'Orde de l'Escola Pia amb motiu de l'Any Jubilar Calassanci, que commemora els 400 anys de l'Orde i els 250 de canonització de Calassanç. 

Missatge del
Papa Francesc
en l’Any
Jubilar Calassanci


Al Reverendíssim Pare
PEDRO AGUADO CUESTA
Prepòsit General dels Pares Escolapis

Amb gran alegria em dirigeixo a vostè i a tots els germans Escolapis amb motiu dels 400 anys del naixement de l'Escola Pia com Congregació Religiosa i del 250 aniversari de la canonització de Sant Josep de Calassanç. En aquesta feliç ocasió també m'he volgut fer present no només per celebrar l'extraordinària història que vostès han escrit des dels temps del seu fundador fins avui, sinó també per animar-los a continuar-la amb entusiasme, dedicació i esperança “per a glòria de Déu i utilitat del proïsme" amb la seguretat que, si bé les circumstàncies en què va néixer l'orde no són les d'avui en dia, les necessitats a les que respon, segueixen sent essencialment les mateixes: els infants i els joves necessiten que se'ls distribueixi el pa de la pietat i de les lletres, els pobres segueixen cridant-nos i convocant-nos, la societat demana ser transformada d'acord amb els valors de l'Evangeli, i la predicació de Jesús ha de ser portada a tots els pobles i totes les nacions.

El Papa Pau V, fa 400 anys, va comprendre que era l'Esperit Sant qui guiava Josep Calassanç a dedicar-se a l'educació dels nens que en aquell temps vagaven pels carrers de Roma, i per això va erigir la "Congregació Paulina dels Pobres de la Mare Déu de l’Escola Pia" amb la butlla Ad ea per quae, com la primera Congregació a l'Església dedicada exclusivament a l'educació dels nens i joves, especialment els més pobres. El segle passat, Pius XII va reconèixer la importància del seu fundador, proclamant, amb motiu del tercer centenari de la seva mort i el segon de la seva beatificació, Patró celestial de totes les escoles públiques cristianes. (Cf. Breu Providentissimus Deus: AAS 1948, 11, 454-455).

En aquests quatre segles l'Escola Pia s'han mantingut en una permanent actitud d'obertura a la realitat i de "sortida":  de Roma cap als petits pobles italians, on el seu servei educatiu era sol·licitat amb urgència; d’Itàlia als països europeus, on l'Església volia educar sòlidament els
nens en la fe catòlica; i més tard a altres continents, per servir l'Església i el món en el camp de l'educació. Han exercit sempre el seu ministeri a l’escola, però han estat capaços d'encarnar el seu carisma, també, en altres diverses àrees. I, al mateix temps han estat capaços de respondre a les peticions de l’Església, assumint serveis pastorals on fos necessari. Finalment, en resposta als desitjos del Vaticà II que demanava una participació més activa dels laics en la vida de l'Església, han obert el camí de les Fraternitats Escolàpies, convidant a homes i dones de bona voluntat a compartir el seu carisma i la seva missió, fomentant una rica varietat de vocacions.

Des de que Calassanç va començar les seves activitats educatives, el 1597, fins que l'Església va erigir la Congregació, van passar vint anys, vint intensos anys en els que s'estava configurant la seva identitat. En l'aniversari que celebrem i que ara celebrareu com a Any Jubilar Calassanci, espero que feu memòria del que sou i del que esteu cridats a ser. Demano al Senyor que els concedeixi viure  aquelles disposicions que van fer sant el vostre Fundador. D'aquesta manera, l’Escola Pia serà el que Sant Calasanç  va voler i el que els nens i els joves necessiten.

Els convido a viure aquest Any Jubilar com una nova "Pentecosta dels Escolapis". Que la casa comuna de l'Escola Pia s'ompli d'Esperit Sant, perquè es creï en vosaltres la comunió necessària per dur endavant i amb força, la missió pròpia dels Escolapis al món, superant pors i barreres de tot tipus. Que les seves persones, comunitats i obres puguin irradiar a tots els idiomes, llocs i cultures, la força alliberadora i salvadora de l'Evangeli. Que el Senyor els ajudi a tenir sempre un esperit missioner i disponibilitat per posar-se en camí.
El lema que han triat per aquest Any Jubilar   - Educar, Anunciar, Transformar -   us orienta i us guia. Romangueu oberts i atents a les indicacions que l'Esperit us suggereix. Per sobre de tot, seguiu les petjades que els nens i els joves porten escrites en els seus ulls. Mireu-los  a la cara i deixeu-vos contagiar per la seva brillantor per ser portadors de futur i esperança. Déu us concedeixi situar-vos profèticament presents en els racons on els nens pateixen injustament.           .                           

Avui més que mai necessitem una pedagogia evangelitzadora que sigui capaç de canviar el cor i la realitat en sintonia amb el Regne de Déu, fent a les persones protagonistes i partícips del procés. L'educació cristiana, especialment entre els més pobres i allà on la Bona Notícia té poc espai o toca marginalment la vida, és un mitjà privilegiat per aconseguir aquest objectiu. En un carisma educatiu com el vostre es perceben enormes potencialitats, moltes de les quals estan encara per descobrir. L'educació obre la possibilitat de comprendre i acollir la presència de Déu en el cor de cada ésser humà, des de la més tendra infància, fent ús del coneixement humà (les "lletres") i diví (la "pietat"). Només la coherència d'una vida basada en aquest amor us farà fecunds i us omplirà de fills.

Vull recordar les paraules fortes amb les que el vostre fundador va descriure el ministeri al qual va dedicar la seva vida: "Molt digne, molt noble, molt lloable, molt beneficiós, molt útil, molt necessari, molt arrelat en la nostra naturalesa, molt d'acord amb la raó, molt apreciat, molt agradable i molt gloriós "(Memorial al Cardenal Tonti). Aquestes paraules continuen sent vàlides! De fet, avui en dia hi ha milions de nens sense accés a l'educació, exclosos en les grans ciutats, limitats en les seves aspiracions i plans pel futur a causa de l’egoisme i la cobdícia humana; milers de nens allunyats de les seves llars i de les seves escoles a causa de les guerres, i que requereixen una atenció educativa especial. I tots els nens que estan escolaritzats tenen contínuament necessitat d’autèntics mestres, per ajudar-los a créixer des d’arrels pregones, que els mostrin a Crist i els acompanyin en el viatge de la vida.

No vull deixar de dir una cosa que sento amb particular força quan penso en la vida consagrada. Ser part d'una família religiosa per Sant Josep de Calasanç va significar escollir un camí de continu i marcat abaixament. Ser Escolapi és, per definició, ser una persona en estat d'abaixament, un petit que es pot identificar amb els petits, un pobre amb els pobres.

La història de la nostra salvació és la història d'un suprem abaixament: lo diví es fa humà, lo celestial es converteix en terrestre, l'etern es fa temporal, l'absolut es torna fràgil, la saviesa de Déu es converteix en bogeria i la seva força es converteix en debilitat; perquè la Vida, la veritable Vida, s'abaixa fins a la mort, i mort de creu. Seguir Jesús és seguir el seu abaixament, és arribar, com Ell, al fons de la humanitat, de la nostra debilitat i allí convertir-se en servidor, com Aquell que no va venir a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tots (cf. Mt 20, 28).

Va dir Sant Josep de Calassanç: "El camí més curt i més fàcil per ser exaltat al propi coneixement i d'aquest als atributs de la misericòrdia, la prudència i la paciència infinita de Déu, és abaixar-se a donar llum als nens i en particular als que són com desemparats per tots, que per ser ofici als ulls del món tan baix i vil, pocs volen abaixar-s’hi ". (Epistolari, 1236). El vostre fundador va descobrir que el veritable camí del coneixement de si mateix i de l’exercici de les més altes virtuts era l'abaixament davant dels nens, sobretot davant dels més necessitats, per dur-los a la llum. De la mateixa manera que el Senyor va voler posar la veritable felicitat i alegria en la baixesa de la creu, de la mateixa manera vosaltres, com a consagrats, cerqueu la vostra plenitud i la vostra alegria en el diari abaixament entre els nens i els joves, especialment els més pobres i necessitats. No heu estat fundats per a cap altra grandesa que la de la petitesa, ni per cap altre cim que el de l'anorreament, que us revesteix dels sentiments de Crist i us porta a ser cooperadors de la Veritat divina i a fer-vos nens amb els nens i pobres amb els pobres (cf. Constitucions, 19).

Us encomano a tots vosaltres, a l'Orde, a la Família Calassància i a les fraternitats Escolàpies, a Maria Santíssima, de la qual l'Orde de l’Escola Pia porta el nom. Maria, que va ser la primera mestra de Jesús, sigui el vostre model i protecció per continuar duent a terme la vostra missió, acompanyant els petits cap al Regne de Déu.

Amb aquests sentiments, us imparteixo a tots una especial benedicció apostòlica.


Des del Vaticà, 27 novembre 2016


                                                                  

El Papa Francesc escriu als escolapis

El Papa Francesc ha enviat el següent missatge a l'Orde de l'Escola Pia amb motiu de l'Any Jubilar Calassanci, que commemora els 400 anys de l'Orde i els 250 de canonització de Calassanç. 

Missatge del
Papa Francesc
en l’Any
Jubilar Calassanci


Al Reverendíssim Pare
PEDRO AGUADO CUESTA
Prepòsit General dels Pares Escolapis

Amb gran alegria em dirigeixo a vostè i a tots els germans Escolapis amb motiu dels 400 anys del naixement de l'Escola Pia com Congregació Religiosa i del 250 aniversari de la canonització de Sant Josep de Calassanç. En aquesta feliç ocasió també m'he volgut fer present no només per celebrar l'extraordinària història que vostès han escrit des dels temps del seu fundador fins avui, sinó també per animar-los a continuar-la amb entusiasme, dedicació i esperança “per a glòria de Déu i utilitat del proïsme" amb la seguretat que, si bé les circumstàncies en què va néixer l'orde no són les d'avui en dia, les necessitats a les que respon, segueixen sent essencialment les mateixes: els infants i els joves necessiten que se'ls distribueixi el pa de la pietat i de les lletres, els pobres segueixen cridant-nos i convocant-nos, la societat demana ser transformada d'acord amb els valors de l'Evangeli, i la predicació de Jesús ha de ser portada a tots els pobles i totes les nacions.

El Papa Pau V, fa 400 anys, va comprendre que era l'Esperit Sant qui guiava Josep Calassanç a dedicar-se a l'educació dels nens que en aquell temps vagaven pels carrers de Roma, i per això va erigir la "Congregació Paulina dels Pobres de la Mare Déu de l’Escola Pia" amb la butlla Ad ea per quae, com la primera Congregació a l'Església dedicada exclusivament a l'educació dels nens i joves, especialment els més pobres. El segle passat, Pius XII va reconèixer la importància del seu fundador, proclamant, amb motiu del tercer centenari de la seva mort i el segon de la seva beatificació, Patró celestial de totes les escoles públiques cristianes. (Cf. Breu Providentissimus Deus: AAS 1948, 11, 454-455).

En aquests quatre segles l'Escola Pia s'han mantingut en una permanent actitud d'obertura a la realitat i de "sortida":  de Roma cap als petits pobles italians, on el seu servei educatiu era sol·licitat amb urgència; d’Itàlia als països europeus, on l'Església volia educar sòlidament els
nens en la fe catòlica; i més tard a altres continents, per servir l'Església i el món en el camp de l'educació. Han exercit sempre el seu ministeri a l’escola, però han estat capaços d'encarnar el seu carisma, també, en altres diverses àrees. I, al mateix temps han estat capaços de respondre a les peticions de l’Església, assumint serveis pastorals on fos necessari. Finalment, en resposta als desitjos del Vaticà II que demanava una participació més activa dels laics en la vida de l'Església, han obert el camí de les Fraternitats Escolàpies, convidant a homes i dones de bona voluntat a compartir el seu carisma i la seva missió, fomentant una rica varietat de vocacions.

Des de que Calassanç va començar les seves activitats educatives, el 1597, fins que l'Església va erigir la Congregació, van passar vint anys, vint intensos anys en els que s'estava configurant la seva identitat. En l'aniversari que celebrem i que ara celebrareu com a Any Jubilar Calassanci, espero que feu memòria del que sou i del que esteu cridats a ser. Demano al Senyor que els concedeixi viure  aquelles disposicions que van fer sant el vostre Fundador. D'aquesta manera, l’Escola Pia serà el que Sant Calasanç  va voler i el que els nens i els joves necessiten.

Els convido a viure aquest Any Jubilar com una nova "Pentecosta dels Escolapis". Que la casa comuna de l'Escola Pia s'ompli d'Esperit Sant, perquè es creï en vosaltres la comunió necessària per dur endavant i amb força, la missió pròpia dels Escolapis al món, superant pors i barreres de tot tipus. Que les seves persones, comunitats i obres puguin irradiar a tots els idiomes, llocs i cultures, la força alliberadora i salvadora de l'Evangeli. Que el Senyor els ajudi a tenir sempre un esperit missioner i disponibilitat per posar-se en camí.
El lema que han triat per aquest Any Jubilar   - Educar, Anunciar, Transformar -   us orienta i us guia. Romangueu oberts i atents a les indicacions que l'Esperit us suggereix. Per sobre de tot, seguiu les petjades que els nens i els joves porten escrites en els seus ulls. Mireu-los  a la cara i deixeu-vos contagiar per la seva brillantor per ser portadors de futur i esperança. Déu us concedeixi situar-vos profèticament presents en els racons on els nens pateixen injustament.           .                           

Avui més que mai necessitem una pedagogia evangelitzadora que sigui capaç de canviar el cor i la realitat en sintonia amb el Regne de Déu, fent a les persones protagonistes i partícips del procés. L'educació cristiana, especialment entre els més pobres i allà on la Bona Notícia té poc espai o toca marginalment la vida, és un mitjà privilegiat per aconseguir aquest objectiu. En un carisma educatiu com el vostre es perceben enormes potencialitats, moltes de les quals estan encara per descobrir. L'educació obre la possibilitat de comprendre i acollir la presència de Déu en el cor de cada ésser humà, des de la més tendra infància, fent ús del coneixement humà (les "lletres") i diví (la "pietat"). Només la coherència d'una vida basada en aquest amor us farà fecunds i us omplirà de fills.

Vull recordar les paraules fortes amb les que el vostre fundador va descriure el ministeri al qual va dedicar la seva vida: "Molt digne, molt noble, molt lloable, molt beneficiós, molt útil, molt necessari, molt arrelat en la nostra naturalesa, molt d'acord amb la raó, molt apreciat, molt agradable i molt gloriós "(Memorial al Cardenal Tonti). Aquestes paraules continuen sent vàlides! De fet, avui en dia hi ha milions de nens sense accés a l'educació, exclosos en les grans ciutats, limitats en les seves aspiracions i plans pel futur a causa de l’egoisme i la cobdícia humana; milers de nens allunyats de les seves llars i de les seves escoles a causa de les guerres, i que requereixen una atenció educativa especial. I tots els nens que estan escolaritzats tenen contínuament necessitat d’autèntics mestres, per ajudar-los a créixer des d’arrels pregones, que els mostrin a Crist i els acompanyin en el viatge de la vida.

No vull deixar de dir una cosa que sento amb particular força quan penso en la vida consagrada. Ser part d'una família religiosa per Sant Josep de Calasanç va significar escollir un camí de continu i marcat abaixament. Ser Escolapi és, per definició, ser una persona en estat d'abaixament, un petit que es pot identificar amb els petits, un pobre amb els pobres.

La història de la nostra salvació és la història d'un suprem abaixament: lo diví es fa humà, lo celestial es converteix en terrestre, l'etern es fa temporal, l'absolut es torna fràgil, la saviesa de Déu es converteix en bogeria i la seva força es converteix en debilitat; perquè la Vida, la veritable Vida, s'abaixa fins a la mort, i mort de creu. Seguir Jesús és seguir el seu abaixament, és arribar, com Ell, al fons de la humanitat, de la nostra debilitat i allí convertir-se en servidor, com Aquell que no va venir a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tots (cf. Mt 20, 28).

Va dir Sant Josep de Calassanç: "El camí més curt i més fàcil per ser exaltat al propi coneixement i d'aquest als atributs de la misericòrdia, la prudència i la paciència infinita de Déu, és abaixar-se a donar llum als nens i en particular als que són com desemparats per tots, que per ser ofici als ulls del món tan baix i vil, pocs volen abaixar-s’hi ". (Epistolari, 1236). El vostre fundador va descobrir que el veritable camí del coneixement de si mateix i de l’exercici de les més altes virtuts era l'abaixament davant dels nens, sobretot davant dels més necessitats, per dur-los a la llum. De la mateixa manera que el Senyor va voler posar la veritable felicitat i alegria en la baixesa de la creu, de la mateixa manera vosaltres, com a consagrats, cerqueu la vostra plenitud i la vostra alegria en el diari abaixament entre els nens i els joves, especialment els més pobres i necessitats. No heu estat fundats per a cap altra grandesa que la de la petitesa, ni per cap altre cim que el de l'anorreament, que us revesteix dels sentiments de Crist i us porta a ser cooperadors de la Veritat divina i a fer-vos nens amb els nens i pobres amb els pobres (cf. Constitucions, 19).

Us encomano a tots vosaltres, a l'Orde, a la Família Calassància i a les fraternitats Escolàpies, a Maria Santíssima, de la qual l'Orde de l’Escola Pia porta el nom. Maria, que va ser la primera mestra de Jesús, sigui el vostre model i protecció per continuar duent a terme la vostra missió, acompanyant els petits cap al Regne de Déu.

Amb aquests sentiments, us imparteixo a tots una especial benedicció apostòlica.


Des del Vaticà, 27 novembre 2016


                                                                  

dimecres, 23 de novembre de 2016

Preparats per a l'Any Jubilar Calassanci

El papa Francesc parla de l'educació i de Calassanç en l'audiència general del 23 de novembre de 2016.

Podeu sentir la seva reflexió sobre la importància de l'educació en el següent vídeo, i fent referència a Calassanç al minut 2.30


En elles, el sant pare recorda que Calassanç va obrir les primeres escoles gratuïtes d'Europa.

El motiu d'aquestes paraules és doble. D'una banda, quan fa tres mesos el Pare General de l'Escola Pia va parlar amb el papa Francsec (foto a sota), aquest li va expressar el seu desig de fer-se ressò de la celebració dels 400 anys de l'Escola Pia. Potser aquest sigui un dels motius d'aquesta reflexió escolàpia feta aquest matí a l'audiència general.

Però possiblement la motivació principal és pel fet que aquest proper diumenge, a les 11 del matí, el cardenal Joao Braz, Prefecte del Vaticà per als Ordes Religiosos, presidirà a la casa mare de l'Escola Pia a Roma, la inauguració de l'any Jubilar Calassanci. Un any en el que celebrarem els 400 anys de l'Orde escolapi i els 250 de la canonització de Calassanç.

A tothom li desitrgem un feliç any.

divendres, 7 d’octubre de 2016

Reunió de Provincials de l'Escola Pia d'Europa

Cada any, els provincials d'Europa es reuneixem per compartir experiències i anar posant en marxa projectes dels escolapis d'Europa.

Aquesta vegada la reunió ha sigut a Nitra, Eslovàquia. on hi ha una de les presències més antigues de l'Escola Pia europea, amb una escola fundada l'any 1667.

A la reunió varen assistir (d'esquerra a dreta)

- Juraj Durnek, Provincial d'Eslovàquia i Txèquia
- Daniel Hallado, Provincial de Betània
- Miguel Giráldez, Assistent General per Europa
- Zsolt Labancz, Provincial d'Hongria
- Józef Matras, Provincial de Polònia, Bielorrússia. Ucraïna i Rússia
- Ugo Barani, Provincial d'Itàlia
- Mariano Grasa, Provincial d'Emaús.
- Eduard Pini, de Catalunya, que feia la foto


diumenge, 25 de setembre de 2016

Refugiats congolesos a Escola Pia de Mexicali

Hem rebut la notícia dels refugiats del Congo que estan arribant a la frontera de de Mèxic a l'alçada de Califòrnia, per poder entrar als EUA. Són milers els que arriben.
Els escolapis de Mexicali han obert les seves portes per acollir-los.
En Luis-Felipe Leyva, escolapi, ens ha fet arribar aquesta crònica de l'Àngels Doñate, una catalana que es troba col·laborant com a voluntària per aquelles terres des de fa 6 mesos.

Diu així:
“Varan cientos de africanos en Mexicali” .
Un número, un titular, una noticia. Palabras que apenas significan algo para nosotros. Nos roban un minuto de nuestro tiempo, quizás dos. Vivimos bombardeados por tanta información que todo se convierte en ruido. En segundos olvidamos dramas que algunos pueblos sufren por años. Pero entonces, como me ha pasado a mí, el destino hace que nos tropecemos con uno o varios de esos cientos de hermanos africanos. Los escolapios han abierto las puertas de su casa y sus brazos para acogerlos. Y ya nada es igual. No podemos quedarnos indiferentes al mirar unos ojos y descubrir, a través de ellos, un corazón que rebosa las mismas alegrías y dolores que el nuestro. Cómo olvidar el olor de su miedo que se parece tanto al mío o el peso de sus dudas que son realmente las mías? Ella podía ser yo, él podía ser mi hijo… si el mundo girara en otro sentido, si la suerte hubiera caído de su lado y no del mío. Reconocerme en ellos. Reconocer en ellos a toda la humanidad. Reconocer a Cristo que sufre, crucificado una y otra vez, mientras camina buscando quien le acoja… hace que su suerte y la mía queden inexplicablemente unidas. No importa si nacimos aquí o en el Congo, al otro lado o a este… Todos somos uno. (Colaboración de Angels Doñate, periodista, escritora, educadora, voluntaria…)

dilluns, 19 de setembre de 2016

Ordenació diaconal de l'Aniol Noguera i en Jordi Vilà

El diumenge 18 de setembre va ser una gran festa familiar per tots els que formem l'Escola Pia de Catalunya. El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, va ordenar de diaques a dos escolapis de la Província, Aniol i Jordi, en una església plena a vessar de gent, amb molta joventut i presències diverses. Es van donar cita escolapis de la Província, de Emaús, de la Província de l'Àfrica de l'Oest, sacerdots amics, religiosos, religioses, familiars, personal de diverses escoles de les quals els nous diaques van ser alumnes (Caldes i Calella), van estar treballant o treballen actualment (Granollers, Igualada, Luz Casanova), alumnes, grups de joves també de diverses procedències… I el P. Provincial va donar la benvinguda als presents i va explicar el sentit de l'acte i com es desenvoluparia.

Una comunitat viva i vibrant —els abundants músics joves van tenir bona part de la "culpa" en això— celebrava que entre ella Déu contínua cridant a persones per servir a la comunitat i als pobres d'aquest món, amb una gran varietat i riquesa de vocacions i carismes. Aniol i Jordi van donar el seu emocionat «sí» a seguir el camí de l'evangeli, servint, com fins ara, tota la seva vida, en el camp educatiu i social, en el creixement i maduració de la fe de nens i joves, en l'acompanyament de les persones als qui els ha tocat un fardell dur que portar en aquesta vida, i que són els preferits de Déu, segons ens va ensenyar Jesús.
Va ser una joiosa lliçó de comunitat, de servei, de l'alegria que s'experimenta per poder treballar en l'edificació d'un món fratern i en pau.
El bisbe Sebastià, amb un llenguatge assequible al públic i carregat d'emoció sincera, va conduir la celebració amb sensibilitat i proximitat, i va aconseguir crear un veritable ambient comunitari. Alguns moments de la densa cerimònia van ser especialment emotius: la imposició de l'estola diaconal per part de les respectives mares, la imposició de les mans de tota l'Església per mitjà de les mans del bisbe perquè l'Esperit omplís plenament als dos nous diaques i els fes bons servidors de la comunitat, com els seus primers antecessors, els set diaques de Jerusalem, com es va llegir en la lectura.

Acabada la celebració en la capella de l'escola de Sant Antoni, va tenir lloc una altra trobada festiva al pati, per poder prendre un senzill refrigeri alhora que seguia el retrobament de persones conegudes i amb forts vincles amb la Escola Pia de Catalunya.

Aniol i Jordi, benvinguts a servir i a donar la vida pels altres, com els va recordar paternalment el bisbe.

dijous, 25 d’agost de 2016

25 d'agost - Sant Josep de Calassanç

25 d'agost, celebració de sant Josep de Calassanç.
Avui celebrem el seu sant les persones que porten el nom de Calassanç.
No és un nom molt freqüent, però n'hi alguns de coneguts, com:
- Josep de Calassanç Vives i Tutó, cardenal fill de Sant Andreu de Llavaneres.
- Josep Calassanç Duran. Alcalde de Sabadell i fundador de la Caixa de Sabadell i del Gremi de fabricants,
- Josep Calassanç Serra, ànima del Centre Català de Perpinyà, i editor de llibres en llengua catalana a la Catalunya Nord.
- Josep Calassanç Laplana, historiador de l'art, monjo de Montserrat i actual director del museu del Monestir.
- Josep Calassanç Noguera, reconegut aquarel·lista de l'escola d'Olot.
- Josep Calassanç Serra i Ràfols, arqueòleg que descobrí la muralla romana de Barcelona i la Badalona romana.
Altres institucions porten el seu nom, com l'Escola de Futbol Calassanç, però això ho deixem per a un altre dia.
Feliç dia de sant Josep Calassanç !

dilluns, 1 d’agost de 2016

Logo dels 400 + 250 de Calassanç

Entre el 27 de novembre de 2016 i el 25 de novembre de 2017, l'Escola Pia celebrarà el 400 anuiversari de la creació de l'Orde de l'Escola Pia i els 250 anys de la canonització de sant Josep de Calassanç.
Sens dubte aquesta onomàstica convocarà a molts actes, també a casa nostra.
Per començar a escalfar motors us presentem el logo de la celebració, dissenyat a la Casa general de l'Escola Pia, a Roma.

Els autors del logo ens han fet arribar aquesta presentació:

Representar el carisma escolapi en un gest, en una imatge. Aquest era el repte per a desenvolupar la imatge que ens acompanyarà al llarg d'aquest any tan especial. El concepte "abaixament" * és un element central de la pedagogia calassància. Posar-se a la mateixa altura, buscar el "tu a tu", facilitar el diàleg i la interacció amb els més petits, representat de forma senzilla per un home que, ajupit, escolta i entra en contacte amb el petit.
Es tracta d'un home amb una certa edat que vol representar l'experiència acumulada per l'Escola Pia al llarg de la seva història. Una vocació en contínua innovació i creixement, però sense perdre el seu centre: l'experiència de la trobada personal amb l'infant.
* "La strada o via mes breu i més fàcil per ser transformat en el propi coneixement  i-est els atributs de la misericòrdia prudència i infinita paciència i bondat de Déu-, és el abaxarse a donar llum als nens i en particular als que són com desemparats de tots, que per ser ofici als ulls del món tan baix i vil, pocs volen abaxar-se a ell ", al P. Gioseppe [Frescio] de Giesù Maria. Napoli

dimarts, 5 de juliol de 2016

Joves escolapis a la Ruta Calassància

Cada estiu, els joves escolapis d'arreu del món que han de fer els seus compromisos definitius amb l'orde, realitzen la "Ruta Calassància". Es tracta d'uns exercicis de 7 dies al santuari de sant Josep de Calassanç de Peralta de la Sal (Osca) on va néixer, 5 dies de ruta per terres catalanes i 7 dies a Roma, on el sant va posar en marxa l'Escola Pia el 1597.
A Catalunya es visita la Seu d'Urgell, on Calassanç va ser secretari del bisbe. En aquesta visita s'acostuma a passar per l'Arxiu Diocesà de la Seu d'Urgell, on recentment s'ha descobert un nou manuscrit inèdit de Calassanç. Però en aquesta ocasió hi ha hagut una gran sorpresa. En entrar a l'arxiu els 28 juniors amb el P. Florensa i l'Aniol Noguera varen demanar la capsa on havien trobat aquell document. L'encarregat de la sala es va equivocar i va dur una altra capsa. I quina sorpresa, quan en obrir-la van trobar un altre document inèdit de Calassanç. Dues trobades en un mes. Tot un èxit!
També es visita Balaguer, on Calassanç va rebre la tonsura, Tremp d'on va ser arxiprest, Sanahuja, on s'ordenà de capellà, Castell de Mur, on Calassanç va fer unes diligències, Estadilla, on estudià la secundària, Claverol, d'on va ser rector.   Montserrat, on va fer una visita com a secretari del bisbe Capella, Lleida, on va estudiar dret i teologia, Barcelona, d'on sortí en vaixell cap a Roma...
Aquest any, el record dels 28 escolapis joves que han fet la visita, serà la trobada d'un nou document de Calassanç. Felicitats a tots i bona Ruta!

dissabte, 11 de juny de 2016

Trobats nous textos originals de San Josep de Calassanç

L'Arxiver provincial de l'Escola Pia de Catalunya, P. Joan Florensa, i l'escolapi Aniol Noguera acaben de comunicar a l'Orde escolàpia la descoberta d'un manuscrit original de sant Josep de Calassanç de 32 pàgines, a l'Arxiu Diocesà de la Seu d'Urgell. Es tractava de les actes de la visita que va fer el canonge Rafael Gomis a la tardor de l'any 1587  al qual acompanyà Calassanç, de 30 anys,  com a secretari.
Aquesta troballa permetrà als historiadors de l'Orde aprofundir en el coneixement de la tasca que Calassanç va fer al bisbat d'Urgell abans d'embarcar-se cap a Roma l'any 1592, on fundà l'Escola Pia cinc anys després. També serà un material d'utilitat per als historiadors d'Urgell ja que les actes donen informació ben detallada de les viles visitades al llarg de la visita.
Felicitem el P. Joan i a l'Aniol per aquesta troballa que serà una notícia celebrada a l'Escola Pia mundial, i que esdevé un gran estímul per a les celebracions dels 400 anys de l'Orde de l'Escola Pia i els 250 de canonització de Josep de Calassanç, que celebrarem el curs vinent.

Joan Florensa i Aniol Noguera esxplicant la troballa


Escolapis a la sala d'actes d'Escola Pia Caldes



dimarts, 24 de maig de 2016

Neurociència i educació

 750 professors i professores de l'Escola Pia de Catalunya ens vàrem aplegar dissabte 22 de maig a l'Escola Pia de Caldes de Montbui en la XXVIII Jornada Pedagògica, per reflexionar sobre el binomi educació i neurociència.
En primer lloc els assistents ens vàrem repartir a l'atzar entre tres ponències: una a càrrec de Ramon Maria Nogués, escolapi,  catedràtic emèrit de la Unitat d'Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l'Educació de la UAB, una segona de Marta Ligioiz, metgessa i especialista en Neurociència i, finalment la de David Bueno, doctor en Biologia i professor i investigador de Genètica a la UB.
Posteriorment vàrem compartir una taula rodona a partir de les preguntes plantejades pels assistents a cadascuna de les tres conferències.
En resum, es tractava de definir quins mecanismes cerebrals poden ser utilitzats en l'acció docent per facilitar l'aprenentatge i la convivència. O dit d'una altra manera: presentar les bases neurocientífiques del projecte SUMMEM: Aprèn i Conviu.
Posteriorment es van lliurar els premis sant Josep Calassanç que arriben a la seva XXXIIª edició i cloguérem l'acte amb un dinar a peu dret.


dimarts, 10 de maig de 2016

Premi Blanquerna a l'Escolapi Octavi Fullat

L'escolapi Octavi Fullat, ha estat distingit amb el Premi Blanquerna d'Educació 2016, de la Universitat Ramon Llull.

El Dr. Octavi Fullat és filòsof, escolapi i catedràtic emèrit de Filosofia de l’Educació de la UAB. Ha estat president del Consell Superior d’Avaluació i del Consell Escolar de Catalunya. Guardonat, entre d’altres, amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi Jaume Vicens Vives, ara rep el Premi Blanquerna Educació 2016. L’acte tindrà lloc dimecres 25 de maig a les 19.00 h a l’Auditori Cardenal Narcís Jubany de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL (carrer Císter, 34 - Barcelona).
Per assistir a l'acte podeu omplir el següent formulari:

dijous, 28 d’abril de 2016

Premi Joan XXIII a l'escolapi Josep Maria Monferrer

Dijous 28 d'abril, a la biblioteca municipal de la Mina, Sant Adrià de Besós, l'escolapi Josep Maria Monferrer va rebre el premi Memorial Joan XXIII per la Pau, de la Universitat Internacional de la Pau.
A la sala, plena de gom a gom, es podien veure cares conegudes com el de la Consellera de Treball, l'alcalde de Sant Adrià, la Vicepresidenta del Parlament de Catalunya, el P. Joan Botam, recentment premiat amb el premi de la Pau al Parlament de Catalunya, la sra, Montserrat Carulla, entre d'altres.
En rebre el guardó, en Josep Maria va voler deixar constància de que el premi era fruit del treball de tantes i tantes persones que han fet del barri de la Mina l'espai a on tothom pogués realitzar el seu somni de viure en pau, amb treball, il·lusió i esperança. També va fer especial menció dels infants i joves que seran els futurs transformadors del barri.
El Dr. Arcadi Oliveras, membre del jurat, va cloure l'acte recordant que el seu primer treball com a professional es va titular "La Mina, un barri en transformació" i que ara, si l'hagués de tornar a escriure el titularia: "La Mina, un barri que ens transforma".
Moltes felicitats a en Josep Maria Monferrer per tants anys de feina a la Mina.








divendres, 22 d’abril de 2016

Per Sant Jordi...

Tots els col·legis de Can Colapi celebren la diada de Sant Jordi. Roses per a tots els mestres, llegendes de sant Jordi, concursos de literatura, debats, treball a les biblioteques, litearatura, poesia....
A l'Escola Pia tenim un grup que s'encarrega de motivar la lectura a totes les escoles.
Organitzen concursos, recomanen llibres, fans sessions de presentacions de llibres.
El seu nivell és tan alt que fins i tot algunes llibreries presenten el seu ranquing de litaratura infantuil i juvenil en els seus aparadors i catàlegs.
Podeu visitar la seva web fent clic aquí: El Goig de llegir - Escola Pia Catalunya


També la Fundació Educació Solidària organitza una any més el RECICLA CULTURA. Una forma solidària de reciclar els llibres que ja hem llegit, aprofitant per col·laborar amb una acció solidària organitzada des de la Fundació. El dia 23 tindran la seva parada a la Rambla de Catalunya 53 i a la Rambla del Raval. També els podeu trobar a tots elws col·legis de l'Escola Pia.
Podeu veure l'explicació fent clic aquí: http://www.serveisolidari.org/col-labora/recicla-cultura

Feliç diada a tothom !!!



dimecres, 20 d’abril de 2016

Visita del P. General

Cada sis anys els escolapis celebrem el capítol general. Es tracta d'una assemblea de 80 escolapis provinents dels 47 països a on som presents. En aquesta reunió es programen els objectius pel proper sexenni i s'escull un equip de cinc persones que els duran endavant: el P. General i els 4 assistents generals, un de cadascun dels continents (Àsia i Oceania van juntes).
Del 13 al 16 d'abril han estat a Barcelona el P. General amb l'Assistent d'Europa per tal de conèixer el desenvolupament dels objectius capitulars a Catalunya.
Per aquesta raó, al llarg dels quatre dies, va reunir-se amb els responsables de cadascuna de les àrees: acció social, pastoral, lleure, voluntariat, economia, vida religiosa, participació, presència, fer comunitat, pastoral vocacional, projecte pedagògic,,,
Es van analitzar el desenvolupament dels objectius a casa nostra i el P. general es va interessar per aquells projectes  que poden ser d'interès per a la resta de l'Orde.
En aquest sentit va tenir gran interès pel projecte SUMMEM. Projecte d'Interdisciplinarietat a l'Aula.
També es va interessar pel "Camí de Calassanç". L'Equip de Pastoral Vocacional està dissenyant un seguit de rutes per les terres del que va ser l'antic bisbat d'Urgell del que Calassanç era prevere. Aquest projecte es donarà a conèixer en uns pocs mesos.
En acomiadar-se el P. Pedro Aguado va felicitar l'Equip de Govern per la feina que es realitza i ens va convidar a participar en un congrés de pedagogia que es farà a Xile, amb motiu del 400 aniversari del naixement de l'Orde de l?Escola Pia.








dimecres, 13 d’abril de 2016

Premi de la Pau a Joan Botam - Recordant La Caputxinada.


Ahir dimarts a la tarda, l'Escola Pia es feia present al Parlament de Catalunya, per participar en el lliurament del Premi ICIT - 2015 (Institut Català Internacional de la Pau)  de la Cultura de la Pau al caputxí Joan Botam, religiós caputxí que al llarg de la seva vida ha impulsat diverses accions a favor de la Pau i de l'Ecumenisme.

D'ell llegim:

Botam és un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un defensor de la religió com a font de pau i de diàleg.

Joan Botam (Les Borges Blanques (Garrigues), 1926) és doctor en teologia i fundador de l'Institut Víctor Seix de Polemologia i del Centre Ecumènic de Catalunya, del qual és actualment president.

La seva trajectòria vinculada al moviment pacifista es va iniciar el 1955, quan assumeix el càrrec de consiliari religiós del moviment confessional Pax Christi.

El 1963 va ser elegit provincial dels caputxins de Sarrià i, des d'aquesta funció, Botam va jugar un paper clau en els fets de la 'Caputxinada', la tancada d'estudiants, intel·lectuals i artistes al Convent dels Caputxins, el 1966. La seva intervenció com provincial va ser determinant per impedir la detenció dels manifestants.

Més recentment, Juan Botam ha representat Barcelona a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals de les Nacions Unides (2000) i ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi (2010) per la seva contribució al diàleg interreligiós, la promoció de la pau, la convivència i l'entesa entre cultures.

El Premi ICIP Constructors de Pau té caràcter anual i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista argentí Adolfo Pérez Esquivel, anomenada 'Puerta del Sol', i una dotació econòmica de 4.000 euros.

Moltes felicitats, P. Joan Botam!





dissabte, 2 d’abril de 2016

Les activitats de temps lliure.

En l'entorn de l'Escola Pia hi ha un seguit d'entitats de lleure infantil i juvenil que fan una proposta educativa ben valorada per pares i mares, però sobretot pels nois i noies que en formen part.
Esplais, agrupaments, casals de joves, grups de teatre, de música, d'animació cultural, geganters, grallers, grups dansaires i un llarg etcètera.
Els monitors i monitores de l'Esplai Can Colapi de Sabadell ens expliquen el que pretenen amb la seva acció educativa de cada dissabte:

dissabte, 19 de març de 2016

Equip de Govern d'EPC desitja Bona Pasqua a tothom

A tots els escolapis laics i religiosos
de l’Escola Pia de Catalunya


 Benvolguts amics i amigues.
  
 Un dels textos que es llegeixen al llarg del temps de quaresma, tot preparant-nos per a la gran festa de la Pasqua, és el d’aquell jove a qui hem batejat amb el nom de fill pròdig  que demanà al seu pare la part d’herència que li corresponia i marxà de casa. En poc temps dilapidà tot el que tenia i mogut per la pobresa absoluta retornà a la llar, on el pare l’esperava i, en rebre’l, l’abraçà amorosament.

En assabentar-se’n, el germà gran discuteix amb el seu pare perquè ell sempre ha estat fidel i mai no ha rebut ni un cabrit per fer una festa amb els seus amics, i li fa aquest retret: “Ara que torna aquest fill teu, mates el vedell gras i li fas una festa!”

Si ens ho permeteu sense ànims d’entrar en discursos teològics ens atrevim a pensar que en certa manera el primer fill pròdig potser va ser Jesús de Nazaret, qui sortí de la casa del Pare per anar a dilapidar entre els pobres la part d’herència que li havia tocat: el Regne de Déu, gastant-s’ho tot, fins i tot la vida, per tornar amb les mans buides, només amb una creu, a casa del Pare. D’alguna manera això és el que recordarem aquesta Setmana Santa.

Tots i totes tenim alguna cosa del fill pròdig, del fill gran i del pare en la paràbola de la nostra vida.

Per a poder realitzar el nostre treball quotidià ens hem preparat fent estudis, assistint a cursos i tallers, hem dedicat temps a programar, a dissenyar itineraris, a avaluar i avaluar-nos o hem fet les nostres programacions personals i comunitàries i de vegades voldríem que aquest esforç tingués la seva recompensa assegurada, com ho esperava el germà gran. Però no és pels molts papers que fem que construïm el Regne des de l’escola, la parròquia, el grup, l’esplai o la comunitat, sinó per l’amor amb que fem realitat cadascuna de les nostres programacions. És a dir, l’amor amb què estimem els qui ens envolten.

El germà gran ho tenia tot apamat, complia amb les seves obligacions i era fidel al que estava manat. Tot això ho havia après a casa, però li mancava el més important,
l’únic que dóna sentit a les hores i hores de feina.  Li mancava el que es va visualitzar en aquella abraçada del pare al germà petit; li mancava l’amor. L’amor del pare que acull incondicionalment, l’amor que no passa comptes, l’amor que no fa retrets, que confia incondicionalment, l’amor esperançat i misericordiós que duia el pare a sortir cada dia al capdamunt del camí per veure si tornava el fill que s’havia perdut.

Som educadors. No ens cansem de sortir al camí, al pati, a la quiete o al carrer per retrobar aquell que va desorientat. En la missió que a cadascú ens ha estat encomanada, us convidem a fer ús de totes les eines de què disposem, però no deixem mai d’estimar aquells infants i joves, els companys i companyes, els amics i membres de la nostra família o comunitat, perquè cadascun de  nosaltres, de tant en tant, haurem de fer com el pare que acull amb una abraçada aquell qui s’havia perdut.

El fill pròdig, el germà gran i el pare, eren una família. També tots nosaltres formem la gran família de l’Escola Pia, i coneixem companys i companyes que ens són testimonis en el camí: des de Josep Calassanç a en Jaume Pallarolas; des d’aquell religiós, professor o catequista que ja fa anys que fa via a l’Escola Pia a aquell mestre o monitor novell que acaba de començar ple d’il·lusió. Tots junts SUMMEM i amb la nostra feina de cada dia anem construint aquell Regne que Jesús, pròdig en amor,  va dilapidar entre tots nosaltres.

Bona feina, bon camí i bona Pasqua a tothom.
   
                                                                                                                  L’Equip de Govern

Alba Balcells, Ernest Botargues, Antoni Burgaya, 
Sara Camps, Enric Canet, Josep Maria Canet,

Eduard Pini, Joan Prat i Lluis Tort.

dilluns, 14 de març de 2016

La Unió de Religiosos de Catalunya, de la qual forma part l'Escola Pia ens convida a signar contra l'acord de la UE-Turquia contra els refugiats.

Signa aquí:
http://www.hospitalidad.es/firma-no-acuerdo-ue-turquia/

El manifest, promogut per diverses associacions d'església, diu així:
Bajo el lema “Tenemos 72 horas para actuar”, las entidades de acción social de la Iglesia que trabajan con refugiados y migrantes —Cáritas, CONFER, el Sector Social de la Compañía de Jesús y Justicia y Paz— lanzan hoy una campaña viral de recogida de firmas para reclamar al Gobierno de España su oposición a ratificar, en la reunión del Consejo Europeo que se celebra los próximos 17 y 18 de marzo, el principio de acuerdo alcanzado la semana pasada entre la Unión Europea y Turquía para devolver a suelo turco a los refugiados y migrantes que llegan a territorio europeo a través de la Frontera Este.
Según el texto aprobado, por cada persona siria devuelta desde la UE a Turquía, se trasladaría a una persona siria desde este país a Europa, aunque el cuándo y el cómo de ese reasentamiento son cuestiones absolutamente inciertas. El resto de personas migrantes y refugiadas procedentes de otros países que lleguen a Grecia se devolverían a Turquía.
Para las entidades promotoras de la campaña, este plan supone llevar a cabo devoluciones colectivas y tratar a las personas que huyen de la guerra y de las migraciones forzadas como monedas de cambio. Además, vulnera los derechos humanos y el estado de derecho en Europa.
No se trata de una crisis de refugiados sino de una crisis de Europa, ya que lo que se pone en juego con la firma de este acuerdo son los valores y la identidad europea. Cabe señalar, además, que tanto España como Europa tienen los medios para ayudar a estas personas.
Por esa razón, se pide al Gobierno español hospitalidad en vez de hostilidad y se exige al Consejo de la Unión Europea la protección de migrantes y refugiados con derechos, y la adopción de políticas urgentes de acogida e integración, en vez de medidas que alientan el miedo y rechazo al otro.
Además, el acuerdo, que sería contrario al Derecho Internacional y al Derecho Comunitario, ha sido rechazado también por numerosas instituciones civiles y por la inmensa mayoría del Congreso.
Las organizaciones de Iglesia que trabajan con personas migrantes y refugiadas se suman al rechazo a este acuerdo. Para ello, a través de la recogida de firmas se pide al Gobierno español que no apoye la ratificación del mismo y que defienda:
- Mantener abiertas las fronteras externas de la Unión Europea para garantizar el acceso a las personas con necesidades de protección.
- Tramitar individualmente cada solicitud de asilo y sin discriminación por razón de nacionalidad, conforme a la normativa europea e internacional.
- La prohibición de devoluciones colectivas a Turquía o a cualquier otro país.
- La necesidad de solidaridad con los países europeos a donde están llegando la mayoría de los refugiados, así como con los países limítrofes a los conflictos, que albergan las cifras más elevadas de personas refugiadas.
- Establecer vías de acceso legal y seguro a Europa, y un sistema de distribución de la población refugiada en Europa que sea justo para los Estados y para las personas refugiadas.
- La necesidad de abordar las causas por las que tantas personas abandonan involuntariamente sus hogares por el miedo, la guerra o el hambre.


divendres, 11 de març de 2016

Empreses Simulades ???

Un any més l'Escola Pia ha estat present al Saló de l'Ensenyament. Enguany, al mateix temps, se celebrava, al pavelló del costat, la Fira Internacional d'Empreses Simulades.
L'Escola Pia de Sant Antoni-Calassanci presentava l'empresa Intercala.sas

Es tracta d'una empresa simulada.
Segur que més d'un ja es deu preguntar de què es tracta, i els mal pensats... qui sap què estan pensant!
Us ho expliquem.
Els joves aturats es troben que quan cerquen feina se'ls demana, entre altres requisits, experiència en organització i funcionament d'empreses, i en tractar-se de joves, la resposta acostuma a ser: desconeixement total.
Les empreses simulades són, empreses que funcionen exactament igual que qualsevol altra, però amb productes simulats.
Intercala,SAS, són les sigles de l'empresa de l'Escola Pia de Sant Antoni-Calassanci. INTER- és l'inici d'Internacional. CALA, l'inici del Calassanci, i el SAS: Societat Anònima Simulada.
La nostra Empresa és una distribuïdora d'aliments ecològics, vins i caves: formatges, sucs, begudes... Té un catàleg d'uns 500 productes i els ven, simuladament.
Els alumnes que entren a fer el curs d'Intercala.sas passen per tots els departaments de l'empresa: administració, producció, publicitat, comercialització nacional i internacional... i practiquen durant sis mesos passant per tots els departaments, organitzant vendes, importacions, exportacions, comandes, publicitat, administració. Tot exactament igual que ho faria una empresa del seu sector, amb una sola diferència: que finalment el que s'envia no són carregaments de productes, sinó un val que representa el producte.
I qui compra? Altres empreses simulades d'arreu del món. L'Escola Pia de Granollers, també té la seva empresa simulada, dedicada al món de l'edició i el màrqueting. Altres empreses són bancs, altres transportistes, altres...
D'aquesta manera existeix a tot el món una xarxa de milers d'empreses simulades, en les quals els seus alumnes aprenen tot el funcionament de cadascun dels departaments empresarials.
Sens dubte, els alumnes que passen per INTERCALA.SAS, quan aconsegueixen un lloc de treball disposen d'un coneixement del funcionament empresarial que altres persones desconeixen.
Una molt bona manera de preparar-se per al món laboral.
Podeu trobar més informació a:
http://santantoni.escolapia.cat/informacio-escolar/formacio-ocupacional

I si voleu conèixer el catàleg de productes que comercialitzen, mireu:
http://intercala.blogspot.com.es/p/cataleg.html


dijous, 10 de març de 2016

Pasqua a Pineta


L'equip de consiliaris de Pineta  fan una proposta per Setmana Santa a totes les persones vinculades amb l'Escola Pia; gaudir uns quants dies de la casa i de l'entorn de la Vall de Pineta. La casa estarà oberta durant tota la setmana santa, i del 24 al 27, les persones que ho desitgin podran participar en les diverses propostes que es faran per celebrar la Pasqua. Cadascú podrà triar la que desitgi i participar segons els seus interessos. Hem sabut que entre les propostes hi ha:
- Excursions de curt o llarg recorregut.
- Temps de reflexió personal.
- Videofòrum.
- Un sopar de tradició jueva.
- Tallers per preparar la pasqua.
- Descoberta de l'entorn artístic i natural de la regió.
- Celebració de la nit de Pasqua.
- I segur que hi haurà altres propostes.
Si us animeu,

INSCRIPCIONS A: http://goo.gl/forms/JxxskxDM6D

dijous, 3 de març de 2016

L'Escola Pia de Catalunya s'acomiada d'en Jaume Pallarolas

Més de 600 persones es reuneixen a la Parròquia Mare de Déu del Carme pel darrer comiat al Jaume Pallarolas, escolapi. 
Entre les persones que s'hi han aplegat n'hi havia que venien de molt lluny: dels EUA, del Senegal, d'Aragó, Castella o País Basc. També hi eren el P. General i els Assistents d'Amèrica, d'Europa i d'Àsia, provinents de Roma, i tots els amics i amigues  i els escolapis i religiosos i religioses d'altres congregacions de Catalunya. 
Hem recordat quatre facetes d'en Jaume: la seva bondat i el seu esperit de servei, la seva estimació per Catalunya, la seva vocació escolàpia, educadora i eclesial, i el seu mestratge.
En la celebració també s'ha anunciat que es faria un programa per col·laborar en la finalització de la construcció d'una escola que en Jaume havia iniciat al barri més popular de la ciutat de Mexicali.
Si voleu col·laborar poseu-vos en contacte escrivint a; fes@educaciosolidaria.org o bé truqueu al 93 441 00 04 i demaneu per la Fundació Educació Solidària.
En el vídeo podeu sentir la carta d'agraïment que la Viceprovíncia va enviar per a la celebració.
Gràcies Jaume.

dimecres, 17 de febrer de 2016

Ens deixa en Jaume Pallarolas

Dimarts 16 de febrer en Jaume Pallarolas ens va deixar.
Aquí us deixem una breu crònica del que hem pogut viure al seu costat i una entrevista que li varen fer a la porta de la seva comunitat de Los Ángeles.

El video: https://vimeo.com/155714813


Crònica rebuda de Los Ángeles dels darrers dies d'en Jaume

Los Angeles 16 febrer 2016

Benvolguts escolapis i  amics i amigues de Jaume Pallarolas.

Estem rebent molts missatges de condol per la defunció del nostre estimat Jaume Pallarolas, els quals agraïm profundament.
Perdoneu que no puguem respondre a tothom personalment. Per això hem redactat aquest missatge que us enviem perquè pugueu tenir una mica més d'informació del que hem viscut aquests dies.
Fa tres setmanes en Jaume va ingressar a urgències de l'hospital White Memorial Medical Center de Los Angeles, afectat per dolor en el tracte digestiu.
En primer lloc li van diagnosticar una pneumònia. En iniciar el tractament van descobrir que tenia un problema cardíac del qual va ser intervingut l'endemà mateix  amb tot èxit. En tenir resolt el problema del cor els metges van poder començar a investigar l'origen dels dolors digestius. Aviat es van traduir en càncer de colon, del qual esperàvem que pogués ser operat i tractat. No vam témer en cap moment per la seva vida.
En iniciar les proves per a l'operació van descobrir que el càncer també s'havia estès al fetge i la columna vertebral. Aquest diagnòstic impossibilitava qualsevol intervenció quirúrgica o tractament.
El procés ha estat extremadament ràpid i des que els doctors van informar que no hi havia res per fer, fins avui han passat tan sols set dies.
En aquesta setmana s'han creuat sentiments de tristesa i d'agraïment;  i encara que pugui semblar contradictori, donem gràcies perquè en Jaume ens ha acompanyat en el seu procés. Així ha estat i ho hem viscut.
Les persones que venien a visitar-lo arribaven tristes i sortien confortades. En Jaume tenia paraules d'ànim per a tots i els feia somriure. Fins als metges i infermeres passaven per la seva habitació per xerrar amb ell, desitjar-li bona nit o per presentar-li al següent infermer que entrava de guàrdia. Escenes mai vistes per nosaltres. També ho ha percebut així el seu nebot Ferran que ha pogut acompanyar-lo en aquests dies.
La Doctora Nilofar que portava el seu cas m'explicava que fa uns dies va tenir una molt mal matí al quiròfan i que quan anava a sortir al migdia a prendre l'aire, va pensar, millor me'n vaig a veure el pare Jaume. Van seure a parlar amb ell i van estar parlant de tot, menys de medicina. Després va compartir amb mi el bé que li havia fet conèixer en Jaume.
En una altra ocasió un escolapi li va demanar que quan arribés al cel, juntament amb el P. Hereu, els ajudessin a ser millors, al que va respondre: "millor us ajudarem a que sigueu u".
Un matí, el P. Farré va seure al seu costat i intentava parlar amb el Jaume, però a causa que el seu to de veu -en els últims dies ha estat molt baixet-  i que el P. Ramon és gran, no el podia sentir. Així que li va dir a Jaume:  doncs fem una cosa que sabem fer tots dos. I van començar a resar el Parenostre i l'Avemaria en català; en Jaume amb un somriure d'orella a orella. En finalitzar el P. Ramon li va preguntar com es trobava, i li va respondre: "com a la dreta del pare" i li va picar l’ullet.  Fins al final dels seus dies en Jaume ha continuat sent en Jaume.
I així han anat passant ràpidament els pocs dies que hem pogut acompanyar-lo.
Ahir els religiosos de la Viceprovincia ens reunírem per compartir aquest moment, i va ser una experiencia de fraternitat intensa, en la qual cadascú va poder expressar els seus sentiments en aquesta circumstància. Jaume ens havia unit d'una manera que no sospitàvem, i donem gràcies a Déu per haver-nos donat a un home tan bo, a un escolapi convençut i a un mestre de veritat, que sempre ens ha convidat a mirar més enllà d'on normalment es mira.
Aquest matí del dimarts 16 de febrer, a les 10:40 ens ha deixat. I novament, han anat passant els metges i infermers per donar-nos gràcies per haver tingut a un home tan increïble entre ells. I expressaven també el seu agraïment amb les seves llàgrimes.
En alguna ocasió li vaig transmetre records de tots vosaltres. Li anava comentant els missatges que anaven arribant i un dia em va dir: "Digues a tothom que siguin bons escolapis". Aquest és el seu desig que amb gust us transmeto a tots, religiosos, laics i laiques.
S'ha donat la circumstància que el moment de la seva mort ha coincidit amb el final de l'acte del lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona a l'Escola Pia de Catalunya. Part del mèrit és seu, Ens ha deixat per rebre una altra medalla d'or molt més gran.
Gràcies Jaume i gràcies a tots per la vostra solidaritat.

Eduard Pini, escolapi.