dimecres, 17 de febrer de 2016

Ens deixa en Jaume Pallarolas

Dimarts 16 de febrer en Jaume Pallarolas ens va deixar.
Aquí us deixem una breu crònica del que hem pogut viure al seu costat i una entrevista que li varen fer a la porta de la seva comunitat de Los Ángeles.

El video: https://vimeo.com/155714813


Crònica rebuda de Los Ángeles dels darrers dies d'en Jaume

Los Angeles 16 febrer 2016

Benvolguts escolapis i  amics i amigues de Jaume Pallarolas.

Estem rebent molts missatges de condol per la defunció del nostre estimat Jaume Pallarolas, els quals agraïm profundament.
Perdoneu que no puguem respondre a tothom personalment. Per això hem redactat aquest missatge que us enviem perquè pugueu tenir una mica més d'informació del que hem viscut aquests dies.
Fa tres setmanes en Jaume va ingressar a urgències de l'hospital White Memorial Medical Center de Los Angeles, afectat per dolor en el tracte digestiu.
En primer lloc li van diagnosticar una pneumònia. En iniciar el tractament van descobrir que tenia un problema cardíac del qual va ser intervingut l'endemà mateix  amb tot èxit. En tenir resolt el problema del cor els metges van poder començar a investigar l'origen dels dolors digestius. Aviat es van traduir en càncer de colon, del qual esperàvem que pogués ser operat i tractat. No vam témer en cap moment per la seva vida.
En iniciar les proves per a l'operació van descobrir que el càncer també s'havia estès al fetge i la columna vertebral. Aquest diagnòstic impossibilitava qualsevol intervenció quirúrgica o tractament.
El procés ha estat extremadament ràpid i des que els doctors van informar que no hi havia res per fer, fins avui han passat tan sols set dies.
En aquesta setmana s'han creuat sentiments de tristesa i d'agraïment;  i encara que pugui semblar contradictori, donem gràcies perquè en Jaume ens ha acompanyat en el seu procés. Així ha estat i ho hem viscut.
Les persones que venien a visitar-lo arribaven tristes i sortien confortades. En Jaume tenia paraules d'ànim per a tots i els feia somriure. Fins als metges i infermeres passaven per la seva habitació per xerrar amb ell, desitjar-li bona nit o per presentar-li al següent infermer que entrava de guàrdia. Escenes mai vistes per nosaltres. També ho ha percebut així el seu nebot Ferran que ha pogut acompanyar-lo en aquests dies.
La Doctora Nilofar que portava el seu cas m'explicava que fa uns dies va tenir una molt mal matí al quiròfan i que quan anava a sortir al migdia a prendre l'aire, va pensar, millor me'n vaig a veure el pare Jaume. Van seure a parlar amb ell i van estar parlant de tot, menys de medicina. Després va compartir amb mi el bé que li havia fet conèixer en Jaume.
En una altra ocasió un escolapi li va demanar que quan arribés al cel, juntament amb el P. Hereu, els ajudessin a ser millors, al que va respondre: "millor us ajudarem a que sigueu u".
Un matí, el P. Farré va seure al seu costat i intentava parlar amb el Jaume, però a causa que el seu to de veu -en els últims dies ha estat molt baixet-  i que el P. Ramon és gran, no el podia sentir. Així que li va dir a Jaume:  doncs fem una cosa que sabem fer tots dos. I van començar a resar el Parenostre i l'Avemaria en català; en Jaume amb un somriure d'orella a orella. En finalitzar el P. Ramon li va preguntar com es trobava, i li va respondre: "com a la dreta del pare" i li va picar l’ullet.  Fins al final dels seus dies en Jaume ha continuat sent en Jaume.
I així han anat passant ràpidament els pocs dies que hem pogut acompanyar-lo.
Ahir els religiosos de la Viceprovincia ens reunírem per compartir aquest moment, i va ser una experiencia de fraternitat intensa, en la qual cadascú va poder expressar els seus sentiments en aquesta circumstància. Jaume ens havia unit d'una manera que no sospitàvem, i donem gràcies a Déu per haver-nos donat a un home tan bo, a un escolapi convençut i a un mestre de veritat, que sempre ens ha convidat a mirar més enllà d'on normalment es mira.
Aquest matí del dimarts 16 de febrer, a les 10:40 ens ha deixat. I novament, han anat passant els metges i infermers per donar-nos gràcies per haver tingut a un home tan increïble entre ells. I expressaven també el seu agraïment amb les seves llàgrimes.
En alguna ocasió li vaig transmetre records de tots vosaltres. Li anava comentant els missatges que anaven arribant i un dia em va dir: "Digues a tothom que siguin bons escolapis". Aquest és el seu desig que amb gust us transmeto a tots, religiosos, laics i laiques.
S'ha donat la circumstància que el moment de la seva mort ha coincidit amb el final de l'acte del lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona a l'Escola Pia de Catalunya. Part del mèrit és seu, Ens ha deixat per rebre una altra medalla d'or molt més gran.
Gràcies Jaume i gràcies a tots per la vostra solidaritat.

Eduard Pini, escolapi.

dimecres, 3 de febrer de 2016

Presentació del projecte SUMMEM

Dimarts 2 de febrer, a la sala d'actes del CCCB de Barcelona, 500 persones es van reunir per assistir a la presentació del nou projecte de l'Escola Pia: SUMMEM. Un projecte que ens ajudarà a modificar el model acció a l'aula i a l'escola, a transformar els espais, els temps i les formes.
En el següent video us ho expliquen en 3 minuts:


Enregistrament de la presentació del Projecte SUMMEM al CCCB