diumenge, 25 de setembre de 2016

Refugiats congolesos a Escola Pia de Mexicali

Hem rebut la notícia dels refugiats del Congo que estan arribant a la frontera de de Mèxic a l'alçada de Califòrnia, per poder entrar als EUA. Són milers els que arriben.
Els escolapis de Mexicali han obert les seves portes per acollir-los.
En Luis-Felipe Leyva, escolapi, ens ha fet arribar aquesta crònica de l'Àngels Doñate, una catalana que es troba col·laborant com a voluntària per aquelles terres des de fa 6 mesos.

Diu així:
“Varan cientos de africanos en Mexicali” .
Un número, un titular, una noticia. Palabras que apenas significan algo para nosotros. Nos roban un minuto de nuestro tiempo, quizás dos. Vivimos bombardeados por tanta información que todo se convierte en ruido. En segundos olvidamos dramas que algunos pueblos sufren por años. Pero entonces, como me ha pasado a mí, el destino hace que nos tropecemos con uno o varios de esos cientos de hermanos africanos. Los escolapios han abierto las puertas de su casa y sus brazos para acogerlos. Y ya nada es igual. No podemos quedarnos indiferentes al mirar unos ojos y descubrir, a través de ellos, un corazón que rebosa las mismas alegrías y dolores que el nuestro. Cómo olvidar el olor de su miedo que se parece tanto al mío o el peso de sus dudas que son realmente las mías? Ella podía ser yo, él podía ser mi hijo… si el mundo girara en otro sentido, si la suerte hubiera caído de su lado y no del mío. Reconocerme en ellos. Reconocer en ellos a toda la humanidad. Reconocer a Cristo que sufre, crucificado una y otra vez, mientras camina buscando quien le acoja… hace que su suerte y la mía queden inexplicablemente unidas. No importa si nacimos aquí o en el Congo, al otro lado o a este… Todos somos uno. (Colaboración de Angels Doñate, periodista, escritora, educadora, voluntaria…)

dilluns, 19 de setembre de 2016

Ordenació diaconal de l'Aniol Noguera i en Jordi Vilà

El diumenge 18 de setembre va ser una gran festa familiar per tots els que formem l'Escola Pia de Catalunya. El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, va ordenar de diaques a dos escolapis de la Província, Aniol i Jordi, en una església plena a vessar de gent, amb molta joventut i presències diverses. Es van donar cita escolapis de la Província, de Emaús, de la Província de l'Àfrica de l'Oest, sacerdots amics, religiosos, religioses, familiars, personal de diverses escoles de les quals els nous diaques van ser alumnes (Caldes i Calella), van estar treballant o treballen actualment (Granollers, Igualada, Luz Casanova), alumnes, grups de joves també de diverses procedències… I el P. Provincial va donar la benvinguda als presents i va explicar el sentit de l'acte i com es desenvoluparia.

Una comunitat viva i vibrant —els abundants músics joves van tenir bona part de la "culpa" en això— celebrava que entre ella Déu contínua cridant a persones per servir a la comunitat i als pobres d'aquest món, amb una gran varietat i riquesa de vocacions i carismes. Aniol i Jordi van donar el seu emocionat «sí» a seguir el camí de l'evangeli, servint, com fins ara, tota la seva vida, en el camp educatiu i social, en el creixement i maduració de la fe de nens i joves, en l'acompanyament de les persones als qui els ha tocat un fardell dur que portar en aquesta vida, i que són els preferits de Déu, segons ens va ensenyar Jesús.
Va ser una joiosa lliçó de comunitat, de servei, de l'alegria que s'experimenta per poder treballar en l'edificació d'un món fratern i en pau.
El bisbe Sebastià, amb un llenguatge assequible al públic i carregat d'emoció sincera, va conduir la celebració amb sensibilitat i proximitat, i va aconseguir crear un veritable ambient comunitari. Alguns moments de la densa cerimònia van ser especialment emotius: la imposició de l'estola diaconal per part de les respectives mares, la imposició de les mans de tota l'Església per mitjà de les mans del bisbe perquè l'Esperit omplís plenament als dos nous diaques i els fes bons servidors de la comunitat, com els seus primers antecessors, els set diaques de Jerusalem, com es va llegir en la lectura.

Acabada la celebració en la capella de l'escola de Sant Antoni, va tenir lloc una altra trobada festiva al pati, per poder prendre un senzill refrigeri alhora que seguia el retrobament de persones conegudes i amb forts vincles amb la Escola Pia de Catalunya.

Aniol i Jordi, benvinguts a servir i a donar la vida pels altres, com els va recordar paternalment el bisbe.